dijous, 31 de desembre del 2009

Agraïments


Per últim, m'agradaria donar les gràcies a totes aquelles persones: companys, professors, amics, familiars... que m'han donat supot i ànims en els moments difícils d'aquest quatrimestre. Entre tots ells, han fet que jo segueixi endevant i que no abandoni!!! Al principi ho veia tot molt fosc, entre la feina, la universitat i l'Albert petit, ceria que seria impossible; però ja he arribat fins aqui, amb tots els treballs entregats i cap als exàmens!!!!!

Valoració personal

Com a valoració personal de l'assignatura, crec que ha sigut molt positiva per a tots i totes, ja que els que no sabien massa d'ordinadors, s'han pogut posar al dia, i els que ja en teniem una mica d'idea, hem prosperat amb coses noves i de molta actualitat. Personalemt, el que a mi m'ha resultat més positiu i que he disfrutat més, encara que m'ha faltat temps de dedicació, ha sigut el bloc. Amb el bloc, se m'han obert un ventall de possibilitats que no deixaré passar ja que continuaré escribint, encara que d'una forma més personal ja que les assignatures relacionades amb aquest, ja s'han acabat. Quan en iniciar el curs, parlàvem de Gimp, Audacity, SlideShare, Google Docs....ho trobava molt difícil, però haig de dir que actualment són coses que utilitzo a diari (no només per la Universitat). Els treballs que hem realitzat sobre la Viquipèdia i la Blogosfera també crec que han sigut de gran ajuda fer-los ja que a mi, personalemt, m'han ajudat a tenir clars alguns conceptes que fins ara, no sabia pràcticament que existien.

Les entrades que he disfrutat més i que crec que han sigut molt treballades són:

L'entrada amb L'Audacity

La publicació d'un Power Point a SlideBoom

Els projectes telemàtics

Bé, aqui despedeixo el bloc de GITIC, i només puc dir gràcies.

Guió Curt


El Guió, és la part més important alhora de realitzar qualsevol tipus de curt, pel·lícula, documental o similar. A continuació enllaço el nostre publicat al Google Docs. Espero que us agradi, tant el guió com el curt que hem realitzat entre la Noa, la Carol, l'Elena i jo mateixa.

dimarts, 29 de desembre del 2009

Mapa Conceptual


La Noa i jo, per a la realització d'aquesta pràctica, vàrem pensar que el millor mapa concetual que podiem realitzar era el relacionat amb la nostra exposició sobre el territori.

La composició del text

Hem d'entendre l'escriptura com un procés no lineal on no es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció final d'un escrit. el procés d'elaboració d'un text s'inicia amb la planificació (establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme un estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre)
  1. Anàlisi de la situació comunicativa:
* A qui vull escriure?
a) grau de formalitat
b) fòrmula de tractament
c) gènere
d) varietat dialectal
* Sobre què vull escriure? --> tema
* Per què vull escriure? --> objectius (segons els nostres objectius, ens plantejarem diferents tipus de textos)
* Com ho vull escriure? --> extenció, estroctura...

2. Recollida de la informació:

* Pluja d'idees (brainstorming)
* Documentació
* Respondre les 6 W
* Prendre apunts de tota la informació recollida.

3. Selecció i ordenació de la informació

* Selecció de les idees
* Ordenació de les idees
* Tècniques d'agrupació
* Tècniques d'ordenació

Després de realitzar una bona planificació, hem de proseguir amb la redacció (transformar els plans i les idees en llenguatge escrit; per atnt en un llenguatge coherent, estrocturat i amb uns trets estilístics concrets)
  1. Esctoctura del text
* El paràgraf
- Com a unitat temàtica (té vida pròpia)
- Com a distribució de les idees ( un paràgraf=una idea)
- Tipus de paràgrafs (introductoris, expositius i conclusius)
* Els connectors
- Tipus de conectors:
+ Conjuncions i locucions conjuntives
+ Preposicions i locucions prepositives
+ Adverbis i locucions adverbials
- Funcions dels conectors
+ Senyalitzar
+ Organitzar
+ Relacionar
+ Altres connectors
* La puntuació:
- La coma
- El punt i coma
- El punt
- Els dos punts
- Els punts suspensius
- Els signes d'entonació
- Els parèntisis
- Els guions
- Les comes

2. L'estil

* Adquació
* Claredat
* Precisió
* Concisió
* Variació
* Altres consells d'estil

Per últim, hem de realitzar la revisió (avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Hem de saber que no només revisem el document al final de tot, sinó que l'anem revisant al llarg de tot el procés)
  1. Revisió de continguts
  2. Revisió gramatical


Propietats del text/discurs

El dia 15 d'octubre, a la classe de gran grup, vàrem tractar el tema de les característiques que ha de tenir un text o discurs. Qui no ha sentit a parlar de les propietats descriptives i de les prescriptives? Però realment sabem el que són....jo la veritat es que no ho tenia ben après i crec que a tots ens anirà be saber-ho:
Descriptives--> Són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.
Adequació
Coherència
Cohesió
Perscriptives--> Són les que determinen normes d'us
Corecció
Variació

També us adjunto un ellaç en el que hi podeu trobar tot el que he citat anteriorment però molt més explícit: http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/proptext.htm

Les metàfores

Amb l'activitat realitzada a classe vàrem poder aprendre les següents associacions:

a) Primer de tot vam fer un dictat utilitzant el Word. Després cadascú canvià de lloc i assenyalà (amb el marcador groc) els llocs del text del company on creia que hi havia faltes d'ortografia. A continuació cadascú tornà al seu text i assenyalà en vermell les correccions que el company li havia assenyalati i en blau els fragments que el company li ha assenyalà però que ell creia que ja estaven bé. Aquesta activitat, podem dir que fa treferència a la metàfora de l'ordinador com a eina (L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents)

b) Vàrem descargar la demo del programa Crayon Physics i vam estar jugant una estona amb ell. Haig de dir que va ser molt interessant i que posteriorment, jo me'l vaig descarregar a casa meva. " Animo a tothom a que en fagi un tast". Posterorment, reflexionant amb el joc, vam deduir, entre tots, que aquesta activitat fa referència a la metàfora de l'ordinador com a simulador.


c) Vam anar a la zona clic i vàrem probar el programa relacionat amb l'utillatge químic. Haig de dir que a mi no hem va resultar gaire complicat ja que treballo en un laboratori on utilitzo a diari tots els utillatges que presenta aquest zona clic. Juntament amb el professor vàrem arribar a la conclusió de que aquest programa correspon a la metàfora que fa referència a la metàfora tutorial: L'ordinador com a tutor (En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant)



d) Per últim, vàrem constatar el sentit de la metàfora de l'ordinador com alumne mitjançant el programa de la tortuga.



No puc acabar aquesta entrada sense que tothoma pugui entendre què és el llengautge Logo. Tal i com diu la Viquipèdia, el llenguatge LOGO és un llenguatge tan senzill que permet ensenyar a programar als infants a través del joc i l'experimentació, introduint també conceptes de matemàtiques, geometria cartesiana i trigonometria de forma intiïtiva. Abans que els ordinadors personals permetessin el dibuix de gràfics per pantalla LOGO disposava d'un sistema de traçat de gràfics: "la tortuga". "La tortuga" era un petit robot que rebia instruccions simples de LOGO i que movent-se pel damunt d'un paper arrossegant un llapis dibuixava gràfics complexos. Mitjançant els gràfics de tortuga programats de forma molt simple, els nens aprenien a programar quasi jugant. Fins i tot es podia arribar de forma molt intuïtiva a conceptes de programació avançada com la recursivitat, el tractament (rudimentari) de llenguatge natural i els processos d'inferència lògica.

divendres, 25 de desembre del 2009

El món de les Webquest

Quan penso una manera clara i entenedora d'explicar què és una webquest, primer de tot, necessito descríure-la i és per això que a continuació faré referència a la definició que fa la Viquipèdia: és una proposta didàctica basada en la recerca d'informació a Internet i en l'elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.).
Generalment, es tracta d'una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.
Les webquest es basen en el constructivisme, és a dir, en que els alumnes construeixin el seu propi coneixement a partir dels coneixements propis previs. Van ser ideades per en Bernie Dodge l'any 1995 amb l'ajut d'en Tom March en el desenvolupament pràctic. Moltes de les webquests es creen a partir de generadors si els professors no saben programació.
Una webquest és una unitat didàctica que planteja als alumnes una feina o resolució d'un problema interessant i motivador i un procés de treball col·laboratiu basat principalment en recursos existents a Internet. Es tracta d'una activitat de cerca guiada en la xarxa.

L'estructura bàsica d'una Webquest, consta de: Introducció, tasca, procés, recursos, avaluació, conclusió i orientacions per al professor.



La seva aplicació, te moltes possiblitats educatives; a continuació, en cito algunes de les que a mi, hem semblen més rellevants:
  • Suposa una forma d'utilitzar didacticament Internet: plantejem tasques en les quals els recursos es troben en la xarxa.
  • L'alumne treballa autonomament construint el coneixement. El docent orienta tot el procés.
  • Té com a finalitat el treball en grup. A cada alumne, se li assigna un rol.
  • Fomenta les competències derivades de l'ús d'Internet ja que els alumnes naveguen per la xarxa realitzant les activitats.
  • Són relativament senzilles de planificar pel mestre, motivadores pels alumnes i fàcils d'adaptar a les necessitats de l'aula.

Crec que és molt interessant la forma que les webquest teten d'ensenyar, ja que a més d'introduir-los al món de les noves tecnologies, aprenen fomentant el seu interès, doncs és una manera molt didàctica i divertida d'aprendre conceptes, es motiva per investigar per ells mateixos.

Enlaços d'interès:

Comunitat catalana de webquest

Portal webquest del xtec

Exemple de webquest

Després d'haver aprofundit una mica en el què son les webquest, he arribat a la conclusió de que són molt interessants ja que permet que l'alumne elabori els seus coneixements i també fomenta la col·laboració i cooperació entre alumnes.




dijous, 24 de desembre del 2009

Què són els projectes telemàtics?

Per parlar sobre els projectes telemàtics, primer hem de saber amb què són amb certesa. Després de navegar buscant informació, he trobat molt adient l'explicació que fa Xtec sobre aquest tema. A continuació us en mostraré unes línies, tot i que també us he posat l'enllaç directe a tota la informació.

Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb això es pretèn fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre les escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s'hi afegeixin uns nous valors: el treball en grup, comparir tant responsabilitats com informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents...

Tot i això, per a paricipar en un projecte d'aquest estil, requereix un esforç de preparació per part del professor, que queda sovint recompensat per un grau d'implicació molt elevat per part de l'alumnat. És molt important per part del docent, complir el compromís de participació de principi a fi ja que l'abandonament refercuteix molt negativament en els alumnes.

Un dels projectes telemàtics que m'ha semblat més interessant de tots els que he vist, és un dels enllaçats a la cartellera de GITIC, anomenat l'Atles de la Diversitat que a part de ser una innovadora eina pedagògica, es compon d'una xarxa d'escoles que gràcies a la col·laboració mútua ha generat una de les bases de dades sobre la diversitat cultural més importants i exteses del món. Un espai en el qual es pretèn recollir les particularitats pròpies de cada lloc a partir del criteri i la visió subjectiva dels participants.
L'ATLES és també un lloc de trobada, de reflexió i d'aprenentatge col·laboratiu. Una manera de promoure, a través de les TIC, la igualtat, la tolerància, el multilingüisme i el pluralisme en totes les seves expressions.

Les pròpies experiències dels alumnes ajuden a generar fitxes i peces de coneixement que es posen a la disposició de la resta de la comunitat. Aquestes fitxes poden respondre a diferents temes: geografia, literatura, tradicions culturals, idiomes, instruments musicals, arquitectura, gastronomia... Gràcies a la participació activa dels estudiants, professors i familiars es genera una gran biblioteca multimèdia (fotos, textos, vídeos, música, entrevistes) vinculada a les diferents àrees curriculars.

La geolocalització, innovador recurs tecnològic, permet vincular les fitxes a llocs geogràfics concrets. L’ATLES és un autèntic mapa de la multiculturalitat que facilita l'intercanvi de coneixements entre cultures, creant llaços d'amistat i cooperació i promovent el diàleg.

He trobat molt interessant aquest projecte telemàtic ja que està obert a tothom, per participar-hi, només tens que inscriure la teva escola, sigui d'on sigui. Consta d'un atlas (google maps) el qual cliques a la zona que vulguis i apareix les fitxes que s'hi han realitzat. Jo hi he estat navegant una miqueta, i he vist des de classes de l'Equador fins a classes Catalanes.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Llegir en veu alta

En aquest quatrimestre a Blanquerna m'ha adonat de la importància de llegir bé en veu alta. Per a una bona lectura, hem de tenir en compte, a part de la veu: les pauses, els silencis, l'actitud del lector, la mirada, les entonacions, el ritme, la velocitat, l'articulació...
Com ja he dit anteriormanet al bloc, llegir vol dir comprendre i qualsevol lector, al llegir un text, en dona significat, l'interpreta i l'entén aropant d'aquesta manera la comprensió del text que llegim a algú altre.
Les pràctiques que nosaltres hem realitzat a classe, ens han sigut de molt profit per tal de saber quines eren les nostres virtuts i els nostres defectes alhora de llegir en veu alta.

dijous, 3 de desembre del 2009

Setmana educativa

Jo no vaig poder assistir a la majoria de les jornades que és van realitzar ja que quasi totes eren al matí. Ahir, al seminari cada persona va explicar breument les seves experiències a les escoles que vàren anar el dijous dia 19 de novembre. A continuació, en faré una pinzellada de cadascuna:

1.- L'Àlvar ens va explicar que va anar a l'Estel Guinardó, que és una escola pública de la generalitat, d'una línia , que abarquen des de P3 a 6è de primària. Ens va comentar que el que més li va sobtar és que fan coses com d'escola rural és a dir que es mesclen entre ells (els grans ajuden als petits) i això fomenta la confiança.

2.- La Núria va relatar la seva experiència al Pere Vergés, escola concertada situada a Badalona. La Núria va destacar sobretot la rigidesa amb la que tracten als seus alumnes (p.ex. no els deixen menjar fruita amb les mans). També va observar que treballen amb centres d'interès escollits pels mestres. Des de petits, assignen a cada nen a un color el qual durarà fins la sortida de l'escola, això fa que hi hagi un sentiment d'equip i d'unió entre persones.

3.- El Marc, ens va comentar les seves vivències a l'Arc Iris, escola pública minicipal i d'una sola línia. Ens va comentar que treballen per projectes i que els nenes tenen molta autonomia (ràdio a l'escola). També ens va recalcar que tenen unes infrastuctures impresionants, patis, jardins....

4.- El Javi i la Carol van anar a l'escola Dovella que es troba al districte de Sant Martí, és una escola pública de la Generelitat i d'una sola línia. Van destacar que es treballa molt l'expressió artística, plàstica i musical i que fomenten molt el treball en grup i l'autonomia en l'aprenentatge.

5.- La Cris i la Marta, vàren anar a l'escola pública Pompeu Fabra que està situada a Sant Andreu. Elles ens van transmetre com a tasca més important que allà shi realitza, la gran originalitat que tenen els nens i els mestres alhora de decorar l'escola. També que es treballa per projectes i que els nens, a partir de 4art de primària, ja fan exposicions orals davant de pares, mestres i altres alumnes.

dissabte, 28 de novembre del 2009

Anàlisis d'un anunci



Aquest anunci, de la dècada dels anys 80; conté una sèrie d'estereotips i prejudicis que avui en dia ja no es troben de manera tant evident en la publicitat.

Narra la història, que dues "criades" estan netejant una cuina, i de cop i volta arriba un tercer personatge (el majordom), que els hi fa saber que estan realitzant malament la seva feina.
Segons la seva experiència, deixen bruticia al seu pas; quan gràcies al producte que ell els hi ofereix podríen netejar a fons sense deixar cap mena de rastre.
La premisa a seguir, és que "el algodón no enganya", ja que ell, si passa un tros de cotó fluix per sobre de la paret que elles han netejat, es veu brut. En canvi, utilitzant l'esmentat producte, el cotó queda inmaculat.
Més enllà encara, el majordom segueix explicant les excel.lències del producte, quan demostra que es pot fer servir per a tot tipus de superfícies i bruticies. Les "criades" queden meravellades, i el majordom conclueix amb una cara de complicitat que denota la inmensa superioritat en experiència que té per davant d'elles dues.

L'anàlisi de l'anunci, és molt clar en una direcció: el masclisme de l'anunci és asfixiant.
Les dues dones, tot i ser treballadores del sector; no ténen cap tipus d'idea de com es pot netejar bé la bruticia, i ha de ser un home qui els dóni la solució perfecte. Elles, ignorants, fins ara no sabíen com resoldre aquest problema; i el majordom deixa molt clar que amb la seva "llarga experiència", sap què s'ha de fer i què fer servir.

Més enllà d'aquesta evidència, el què es força soprprenent és que l'anunci contradiu totalment un estereotip encara més potent: la dona és la que sap netejar perquè és la que neteja a casa. Per tant, l'anunci, fa incís evident en què la dona no sap ni realitzar allò que per rol social se li ha otorgat, i necessita d'un home per ensortir-s'en. Elles, completament agraïdes i sumises, conclueixen en extasi gairebé sexual, en forma d'agraiment envers el seu "salvador".

Durant forces anys, la publicitat a Espanya va estar marcada per tendències molt similars a aquestes. En un context històric, en la dècada dels seixanta i setanta (fins i tot finals dels setanta, inclús mort Franco), la publicitat a Espanya era bastant involucionista i fortament marcada pel masclisme. Tot i així, durant la dècada dels vuitanta, encara es trobaven perles com aquesta. I avui en dia, la majoría d'aununcis de productes de neteja ténen una alta connotació sexual, tot i que el personatge "salvador" a passat a ser una dona.

Probablement, l'unica aportació d'aquest anunci (sense ser intencionat segurament), ha sigut que la frase "el algodón no engaña" ha passat a formar part de la història popular d'aquest païs.

El llenguatge audiovisual

El passat dia 22 d'octube, a la classe de COED de gran grup, vàrem parlar sobre el llenguatge audiovisual. La Imma, per explicar-ho d'una manera més amena, va passar una conferència del Guillermo Orozco ( professor del departament d'estudis de comunicació social de la Universitat de Guadalajara de Mèxic).

Ens parla de que les imatges, són un codi universal i que tots creiem que sabem vèure-les, però això no és cert, hi han moltes coses que no es veuen a simple vista (la posició de la càmara, els plans...) ja que segons com es gravi, li pots estar donant un significat o un altre. Tots els humans som audiència, però hem d'aprendre a fer-ho. És important que hi hagi una educació en mitjans de comunicació i això s'ha de fer des de l'escola, la família i els pròpis mitjans. La relació que els infants poden arrribar a tenir-hi, ha d'estar mediada sobretot per la família, però també per l'escola. No s'ha de deixar que el nen absorbeixi tots els continguts que li dona la TV, se l'ha d'ensenyar.

També és cert que, inevitablement, els mitjans de comunicació (encara que ells no ho vulguin) estan tenintun efecte comunicatiu, i és per això que ells, en certa manera, també se n'haurien de fer responsables.
Per tot lo explicat anteriorment, s'arriba a la conclusió de que, hem de fer una abatetització pedagògica visual i digital entre tots.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Actualitat educativa

La setmana passada, la Laura, l'âlvar i jo mateixa, vàrem fer l'exposició de l'actualitat educativa compresa entre els dies 29 d'octubre i 4 de novembre,
Per a la realització de l'exposició, vàrem confexionar un Power Point. Vam intentar que fos entenedor, divertit i molt esquemàtic fer a facilitar la comprensió dels nostres companys.
ACTUALITAT EDUCATIVA-1
View more presentations or Upload your own.
També podeu trobar aquest arxiu penjat a la cartellera del seminari.

Vàrem comentar molt per sobre les notícies següents:
1.- Un contracte entre pares i escola vetllarà pel rendiment escolar dels alumnes.

2.- El congrés rebutja considerar als mestres com a autoritat pública

3.- Educació obligatòria fins als 18 anys
4.- Les vacançes escolars no canviaran de nom
5.- Qui renta els plats a casa?
La notícia que vàrem escollir per a debatre a seminari, va ser:

Els mestres utilitzaran una xarxa estil Faceboock per comunicar-se amb els alumnes.

Segons el meu punt de vista, crec que el plantejament que vam utilitzar per obrir el debat, fent preguntes tancades, va ser molt encertat. D'aquesta manera vam poder parlar de totes les parts de la notícia.


La participació per part dels companys, va ser molt positiva. La veritat, és que hem vaig sentir molt còmode.



Actualitat educativa

El dia 11 de Novembre, la Marta i la Cristina, van fer la seva exposició de l'actualitat educativa de les notices compreses entre el 22 i el 29 d'octubre. Vàren parlar de noticies vàries, com:
* El 70% dels professors està en contra de la Llei d'educació de Catalunya
* Estudiants d'Arquitectura i Medicina tallen Via Laietana per demanar que el seu grau sigui màster.
* El Psoe denuncia que 4396 nens s'han quedat sense plaça.
Aquesta última noticia, és la que van proposar per a debatir entre la gent de seminari. Van utilitzar com a suport, un Power Point el qual contenia un mapa conceptual que era molt clar per a seguir la noticia mentres elles l'explicàven.
Particularment, a mi, hem va ser molt propera degut a que tinc un filll que actualment va a la guarderia. Hem va semblar molt interessant poder-ne parlar obertamnet. Sembla que finalment vàrem arribar, entre tots, a un consens.



Qui ets tu?

Es una noia d’estatura mitjana, els ulls collor blau transparent i els cabells curts, castanys i desiguals. Es una amant dels tatuatges, i així ho mostra portant-ne diversos al llarg de tot el seu cos. Acostuma a portar malles amb faldilles cosides per la seva mare pel que podem deduir que li agrada i valora molt l’artesania.

Per altra banda és una noia apassionada, independent i segura de si mateixa, d’aqui que hagi escollit la seva ma amb el dit aixecat per descríurela. S’interessa molt per les coses que fa i li agrada fer-les ben fetes. Sap el que vol, és lluitadora i bona companya. En fi, des del meu punt de vista, crec que arribarà a ser una molt bona mestra.

Sabeu qui és????

LA NOA

dimarts, 3 de novembre del 2009

Seminari:L'Elogi de la feblesa


La setmana del 26 d'octubre, a seminari, vàrem parlar del llibre de l'Elogi de la Feblesa d'Alexandre Jollien. Un gran llibre. Quan vaig començar a llegir-lo, pensava que hem seria molt pesat ja que a mi la filosofia "m'espessa" bastant, però la veritat és que ha sigut una de les lectures més profitoses que he tingut últimament. M'ha donat forçes per seguir endevant, per moltes adversitats que hem pugui trobar. M'ha fet plantejar moltes coses, i de com de meravellos és l'èsser humà. Perquè entengueu millor el que us vull dir, l'Alexandre és un noi que degut a una complicació al part, queda amb paràlisi cerebral. En contra de tot pronòstic , amb molta força de voluntat i molt optimisme, aconsegueix arribar a estudiar a la Universitat. Actualment és professor de Filosofia. Recomano a tothom que no se l'hagi llegit, que ho fagi. Aquest llibre, mai millor dit, omple l'esperit.

Enrica, tu m'has marcat!!

Quan hem poso a pensar quin és el millor professor que he tingut en el meu procés educatiu, me'n venen molts al cap: en Ramón Pujolà (professor d'art de 2on de BUP), que et feia viure les classes i et transmitia un amor incondicional a l'art, en Florenci Blancafort (professor de Química), que gràcies a les seves classes tant magistrals com pràctiques (al laboratori), segurament ara hem dediqui professionalment a aquest mon, en Jordi Carmona (professor de Biologia), i així en podria anomenar molts, però la professora amb la que més carinyo recordo, és l'Enrica Jové, ens feia classe a primer d'EGB, però amb el seu tracte amable, la seva forma de fer, de parlar-nos, en definitiva, d'educar-nos, m'ha marcat molt al llarg de la meva vida. Recordo, i encara guardo, una llibreta de secrets que feiem cadascun dels alumnes amb l'Enrica, en el que podiem explicar sense pudor ni vergonya tot el que vulguéssim de la nostra vida. Per mi, un bon professor és aquell que a part de transmetre coneixements als alumnes, sap tractar-los, estimar-los i treure'n el seu màxim potencial. Amb mi, l'Enrica ho va aconseguir, i això no és por dir de gaires docents.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Qui ets tu?

El passat dimarts dia 20 d'octubre, a classe de COED de petit grup, vàrem realitzar l'activitat qui ets tu? Aquesta, consistia en descriure una persona qualsevol de la classe a partir d'una fotografia, que podia ser del seu rostre, d'alguna part del seu cos o d'algun objecte que el relacionés.

A mida que vam arribar a classe, vàrem penjar les fotografies que cadascú havia escollit per les parets de l'aula. A continuació vam fer una passejadeta per poder observar totes les imatges, intentant averiguar de qui eren. La veritat es que, en general, el nivell de presentació va ser molt bo, ja que hi van haver des de fotos retocades fins a collages molt treballats.


A continuació, us mostro alguns dels treballs exposats:









Un cop feta la passejada vam intentar averiguar entre tots el per què de cada fotografia i finalment, l'autor ens va constatar o corregir el motiu que l'havia impulsat a realitzar-la.

Personalment, crec que l'activitat de qui ets tu, va ser molt positiva per a tots i totes.
A vosaltres que us va semblar?

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Competències lingüístiques

El dia 8 d'octubre, a la classse de gran grup, vàrem treballar les competències basiques de l'àmbit lingüístic, termes que són molt bàsics per al nostre dia a dia però que crec que és important de saber definir:

- Llegir --> És el procés mitjançant el qual comprenem un text escrit. Per tant podem dir que LLEGIR = COMPRENDRE.

- Escriure--> Procés através del qual es produeix un text escrit significatiu (tenint en compte els aspectes formals, lingüístics i discursius)


- Parlar--> Expressar el nostre pensament a trevés del llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa


- Escoltar--> Comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment.

Aquest últim terme m'ha fet pensar en el llibre que estem llegint Com parlar bé en públic, en el capítol 6 : Saber escoltar: una virtut rara. Ens explica que la comunicació és un canal de doble via, d'anada i tornada, i tan important com el que diu una persona és el que li respon l'altra. Ens reitera en moltes ocasions, que per arribar a ser un bon comunicador, és molt important saber escoltar. Com va dir Epícet: L'éssr humà té dues orelles i només una llengua perquè pugui escoltar el doble del que parla.


diumenge, 18 d’octubre del 2009

La blogosfera

A continuació enlaço el treball sobre la blogosfera que crec que és molt útil per a tothom que es vulgui informar sobre aquest tema. Hi han molts conceptes relacionats amb aquest món i la educació i a més a més i trobareu links d'interès.
Espero que us sigui útil

Les TIC

Aquest Power Point, publicat a SlideBoom; pretén explicar de manera clara i concisa què són les TIC.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Descripció

En la última classe de petit grup, vàrem estudiar la descripció però d'una manera molt didàctica. A part de la teoria, que ens va ser donda amb forma de dossier, vam escoltar diferents cançons:

- El gripau blau
- Lila de Wisky'ns
- Pedro navaja de Gato perez
- Com un puny de Raimón
- Nit de Sant Joan de Jaume Sisa

En totes aquestes cançons s'hi descriuen personatges, situacions, fantasies.... i d'aquesta manera vàrem poder veure diferents estils de descripció. A continuació us adjunto la del Gripau Blau, cançó que hem va fer tornar, quan la vaig sentir a classe, a la meva infantesa. A vosaltres no us passa el mateix? Escolteu....



A part d'escoltar diverses cançons, també vam parlar dels poemes objecte: són retrats de coses que l'autor li posa un títol, però deixa que l'observador intrepreti el que vulgui.


Aqui teniu el link perque pogueu fer un passeig per aquesta pàgina tant curiosa i així descobrir coses molt interessants sobre aquest tema.

Però el que més hem va cridar l'atenció, ja que se'm van posar tots els pels del cos de punta, va ser quan la nostra professora, la Imma, ens va llegir un poema sobre Gernika, que descriu el dia que van bombardejar Gernika.

Us l'adjunto a continuació:

Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. les dones
tiraven els ous, els llegums, l'aviram, les patates. El repertori
era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de
mercat.
Dos quarts de cinc de la trada. Els infants jugaven a guerra,
quan de sobte, del cel, d'on vénen,diuen,els angels i els
ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l'infern, l'ordre
s'havia capgirat.
Tres hores com una eternitat i aquest joc s'extingia. Els
infants ja no jugaven a guerra: la uerra els havia
exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen
el mateix. I així començava la gran uniformitat.
Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitants-nou
ferits. Quina gesta senyors, quina gesta! Que el món prengui model,
ja sap el que l'espera. No habitaven als Andes, els condors? Per què
escullen aquestes contrades? I l'arbre allí al bell mig, també nafrat,
però dempeus. I encara no ressucitat.

Va ser un moment molt emotiu. Haig de dir que és molt important que la persona que el llegieix, el sàpiga interpretar, que el visqui......

Gràcies


diumenge, 11 d’octubre del 2009

Seminari


El Seminari, és una classe que consta de 14 alumnes amb un tutor, en què es parla de temes d'actualitat, inquietuds de l'estudiant i es tutoritza a l'alumne des del punt de vista de les seves carències, inquietuds i necessitats.
Crec que és un espai molt constructiu en el qual m'hi sento molt còmode.
Jo ja estic familiaritzada amb aquesta dinàmica ja que en el meu institut, ICC Súnion, ja es potenciaven les classes amb seminari.

L'últim dia de seminari, en Jordi i la Núria portar i comentar les següents noticies d'actualitat educativa:
  1. Premis Catalunya d'educació per a Blanquerna
  2. Antena 3 posa a debat l'educació amb "Curso del 63"
  3. França ofereix diners als etudiants per anar a classe.
Amb aquesta última vàrem entrar en debat i la veritat és que hi havia opinions molt diverses. Crec que va ser molt constructiu ja que tots vam escoltar l'opinió dels altres i finalment es va arribar a un consens.


Informe Pisa: Compartit a SlideShare

Aquesta és la mateixa presentació publicada a l'entrada anterior; però compartida amb SlideShare.

http://www.slideshare.net/annariborubio/sistema-educatiu-a-espanya

L'informe PISA

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Dia 1



El primer dia de classe de Comunicació oral, escrita i digital, se'ns va explicar com seria al llarg de tot el trimestre i els coneixements que assoliríem en acabar-la.
L'Imma, va començar dient que el kit indispensable de l'alumne per aquesta assignatura eren una càmara digital i un pen drive, cosa que em va deixar una mica desconcertada alhora que intrigada.



A continuació va començar el bombardeig de treballs i exposicions que realitzaríem al llarg del curs:
* Blog individual
* Lectura de textos i llibre
* Recitació
* Debat
* Exposició oral per parelles

La veritat es que jo, personalment vaig sortir de la classe una miqueta estressada alhora que gratament sorpresa pels continguts de l'assignatura.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Joel Joan

L'Anna era una nena de 13 anys que cursava 8è d'EGB a l'Orlandai.

A l'escola, és feien moltes activitats diverses: castellers, balls de bastons, art dramàtic...

A l'Anna li agradava molt el teatre,en les representacions, ella sempre feia papers principals. Quan van arribar els nadals, es va començar a preparar l'obra que s'exhibiria als pares (Los Olivos) i com sempre, s'hi va posar amb moltes ganes i amb molta iniciativa, tant és així que va acabar obtenint un paper protagonista.

A la classe tothom sabia que a l'Anna li agradava molt aquest món i que un dels seus actors predilectes era en Joel Joan Jové (fill d'una mestra de l'escola).
Un bon dia, tots els nens estaven a classe disposats a començar a assajar i de cop i volta va entrar per la porta en....Joel!!! Tots es van quedar al·lucinats en veure'l i la primera reacció va ser mirar fixament a l'Anna, a veure quina era la seva expressió; que va ser de total i absoluta fascinació.

De cop i volta en Joel va dir:
- "On està aquesta noia que m'han dit que li agrada tant el teatre?"
L'Anna es va començar a posar vermella i tots la van assenyalar. En Joel es va apropar a ella i li va fer dos petons.

Va ser un dels moments més intensos que ella havia viscut fins aleshores. L'Anna mai oblidaria aquell dia; ara té 27 anys i cada vegada que el veu ja sigui al teatre o a la televisió, les emocions la transporten en aquella classe i en aquell moment.

La Caputxeta vermella

Aquesta és una versió casolana, d'un fragment de la Caputxeta vermella. Mitjançant l'Audacity, he distorsionat les tres veus que hi apareixen (narrador, caputxeta i el llop).
Per carregar el fitxer, he seguit dos passos, buscant amb el Google. Per una banda, he buscat una web que em generés automàticament el codi html per incrustar el reproductor Windows Media Player. I per una altra, he pujat el fitxer a una web que permet emmagatzemar gratuïtament fitxers en format MP3. Un cop he obtingut la ruta del fitxer MP3,l'he posat a dins del codi del reproductor.








Fotografia distorsionada

Aquesta era, originalment, una foto feta a Menorca; concretament, a un vaixell que feia una ruta per les cales més conegudes.

Amb el Gimp, he utilitzat filtres de llum, que com a resultat, han donat aquesta "monstruositat". L'he titulada "fotopredator", ja que l'efecte principal es diu "Depredaror", que emula la visió que tenia l'alienígena de la pel.lícula.

diumenge, 20 de setembre del 2009

Ordinadors + Anna = ?

Ens demanen que parlem sobre la nostra relació amb els ordinadors...

Reflexionant sobre el tema, penso que realment la relació és gairebé inexistent fins fa relativament pocs anys.
A l'EGB, teníem pc's per fer servir en una aula d'informàtica. Però no recordo si realment era una assignatura. Només sé, que els hi prestàvem molt poca atenció.
Posteriorment, a Secundària si que hi havia l'assignatura d'informàtica, però tampoc no despertava un especial interès en mi. Puc dir que la primera vegada que hem vaig posar davant d'un ordinador va ser per a la realització del treball de recerca, i com hem va costar.....

A partir d'aquí, puc dir que tot el què he anat aprenent ha estat de forma autodidacta i sobretot a la feina. És a dir, per una sèrie de necessitats. Amb l'Excel, vaig poder veure les possibilitats que una full de càlcul m'oferia; de manera estrictament lligada a la meva vocació científica. Actualment, amb els avantatges d'Internet, també he anat descobrint coses que m'interessen; com per exemple la traducció de textos, la busca d'informació (d'oci i professional), el correu electrònic, el facebook, etc.
També he après a manejar l'ofimàtica en general, havent de crear documents de Word, presentacions de Power Point i fins i tot creació de bases de dades amb Acces.
Puc dir que en l'actualitat, els ordinadors i les noves tecnologies en general, formen part del meu dia a dia.

Imatges: http://www.fotosearch.com/