Setmana educativa

Jo no vaig poder assistir a la majoria de les jornades que és van realitzar ja que quasi totes eren al matí. Ahir, al seminari cada persona va explicar breument les seves experiències a les escoles que vàren anar el dijous dia 19 de novembre. A continuació, en faré una pinzellada de cadascuna:

1.- L'Àlvar ens va explicar que va anar a l'Estel Guinardó, que és una escola pública de la generalitat, d'una línia , que abarquen des de P3 a 6è de primària. Ens va comentar que el que més li va sobtar és que fan coses com d'escola rural és a dir que es mesclen entre ells (els grans ajuden als petits) i això fomenta la confiança.

2.- La Núria va relatar la seva experiència al Pere Vergés, escola concertada situada a Badalona. La Núria va destacar sobretot la rigidesa amb la que tracten als seus alumnes (p.ex. no els deixen menjar fruita amb les mans). També va observar que treballen amb centres d'interès escollits pels mestres. Des de petits, assignen a cada nen a un color el qual durarà fins la sortida de l'escola, això fa que hi hagi un sentiment d'equip i d'unió entre persones.

3.- El Marc, ens va comentar les seves vivències a l'Arc Iris, escola pública minicipal i d'una sola línia. Ens va comentar que treballen per projectes i que els nenes tenen molta autonomia (ràdio a l'escola). També ens va recalcar que tenen unes infrastuctures impresionants, patis, jardins....

4.- El Javi i la Carol van anar a l'escola Dovella que es troba al districte de Sant Martí, és una escola pública de la Generelitat i d'una sola línia. Van destacar que es treballa molt l'expressió artística, plàstica i musical i que fomenten molt el treball en grup i l'autonomia en l'aprenentatge.

5.- La Cris i la Marta, vàren anar a l'escola pública Pompeu Fabra que està situada a Sant Andreu. Elles ens van transmetre com a tasca més important que allà shi realitza, la gran originalitat que tenen els nens i els mestres alhora de decorar l'escola. També que es treballa per projectes i que els nens, a partir de 4art de primària, ja fan exposicions orals davant de pares, mestres i altres alumnes.

Actualitat educativa

La setmana passada, la Laura, l'âlvar i jo mateixa, vàrem fer l'exposició de l'actualitat educativa compresa entre els dies 29 d'octubre i 4 de novembre,

Per a la realització de l'exposició, vàrem confexionar un Power Point. Vam intentar que fos entenedor, divertit i molt esquemàtic fer a facilitar la comprensió dels nostres companys.

ACTUALITAT EDUCATIVA-1

View more presentations or Upload your own.

També podeu trobar aquest arxiu penjat a la cartellera del seminari.

Vàrem comentar molt per sobre les notícies següents:

1.- Un contracte entre pares i escola vetllarà pel rendiment escolar dels alumnes.

2.- El congrés rebutja considerar als mestres com a autoritat pública

3.- Educació obligatòria fins als 18 anys

4.- Les vacançes escolars no canviaran de nom

5.- Qui renta els plats a casa?

La notícia que vàrem escollir per a debatre a seminari, va ser:

Els mestres utilitzaran una xarxa estil Faceboock per comunicar-se amb els alumnes.

Segons el meu punt de vista, crec que el plantejament que vam utilitzar per obrir el debat, fent preguntes tancades, va ser molt encertat. D'aquesta manera vam poder parlar de totes les parts de la notícia.

La participació per part dels companys, va ser molt positiva. La veritat, és que hem vaig sentir molt còmode.

Actualitat educativa

El dia 11 de Novembre, la Marta i la Cristina, van fer la seva exposició de l'actualitat educativa de les notices compreses entre el 22 i el 29 d'octubre. Vàren parlar de noticies vàries, com:

* El 70% dels professors està en contra de la Llei d'educació de Catalunya

* Estudiants d'Arquitectura i Medicina tallen Via Laietana per demanar que el seu grau sigui màster.

* El Psoe denuncia que 4396 nens s'han quedat sense plaça.

Aquesta última noticia, és la que van proposar per a debatir entre la gent de seminari. Van utilitzar com a suport, un Power Point el qual contenia un mapa conceptual que era molt clar per a seguir la noticia mentres elles l'explicàven.

Particularment, a mi, hem va ser molt propera degut a que tinc un filll que actualment va a la guarderia. Hem va semblar molt interessant poder-ne parlar obertamnet. Sembla que finalment vàrem arribar, entre tots, a un consens.

Seminari:L'Elogi de la feblesa

La setmana del 26 d'octubre, a seminari, vàrem parlar del llibre de l'Elogi de la Feblesa d'Alexandre Jollien. Un gran llibre. Quan vaig començar a llegir-lo, pensava que hem seria molt pesat ja que a mi la filosofia "m'espessa" bastant, però la veritat és que ha sigut una de les lectures més profitoses que he tingut últimament. M'ha donat forçes per seguir endevant, per moltes adversitats que hem pugui trobar. M'ha fet plantejar moltes coses, i de com de meravellos és l'èsser humà. Perquè entengueu millor el que us vull dir, l'Alexandre és un noi que degut a una complicació al part, queda amb paràlisi cerebral. En contra de tot pronòstic , amb molta força de voluntat i molt optimisme, aconsegueix arribar a estudiar a la Universitat. Actualment és professor de Filosofia. Recomano a tothom que no se l'hagi llegit, que ho fagi. Aquest llibre, mai millor dit, omple l'esperit.

Enrica, tu m'has marcat!!

Quan hem poso a pensar quin és el millor professor que he tingut en el meu procés educatiu, me'n venen molts al cap: en Ramón Pujolà (professor d'art de 2on de BUP), que et feia viure les classes i et transmitia un amor incondicional a l'art, en Florenci Blancafort (professor de Química), que gràcies a les seves classes tant magistrals com pràctiques (al laboratori), segurament ara hem dediqui professionalment a aquest mon, en Jordi Carmona (professor de Biologia), i així en podria anomenar molts, però la professora amb la que més carinyo recordo, és l'Enrica Jové, ens feia classe a primer d'EGB, però amb el seu tracte amable, la seva forma de fer, de parlar-nos, en definitiva, d'educar-nos, m'ha marcat molt al llarg de la meva vida. Recordo, i encara guardo, una llibreta de secrets que feiem cadascun dels alumnes amb l'Enrica, en el que podiem explicar sense pudor ni vergonya tot el que vulguéssim de la nostra vida. Per mi, un bon professor és aquell que a part de transmetre coneixements als alumnes, sap tractar-los, estimar-los i treure'n el seu màxim potencial. Amb mi, l'Enrica ho va aconseguir, i això no és por dir de gaires docents.

Seminari

El Seminari, és una classe que consta de 14 alumnes amb un tutor, en què es parla de temes d'actualitat, inquietuds de l'estudiant i es tutoritza a l'alumne des del punt de vista de les seves carències, inquietuds i necessitats.

Crec que és un espai molt constructiu en el qual m'hi sento molt còmode.

Jo ja estic familiaritzada amb aquesta dinàmica ja que en el meu institut, ICC Súnion, ja es potenciaven les classes amb seminari.

L'últim dia de seminari, en Jordi i la Núria portar i comentar les següents noticies d'actualitat educativa:

1. Premis Catalunya d'educació per a Blanquerna
2. Antena 3 posa a debat l'educació amb "Curso del 63"
3. França ofereix diners als etudiants per anar a classe.

Amb aquesta última vàrem entrar en debat i la veritat és que hi havia opinions molt diverses. Crec que va ser molt constructiu ja que tots vam escoltar l'opinió dels altres i finalment es va arribar a un consens.

Joel Joan

L'Anna era una nena de 13 anys que cursava 8è d'EGB a l'Orlandai.

A l'escola, és feien moltes activitats diverses: castellers, balls de bastons, art dramàtic...

A l'Anna li agradava molt el teatre,en les representacions, ella sempre feia papers principals. Quan van arribar els nadals, es va començar a preparar l'obra que s'exhibiria als pares (Los Olivos) i com sempre, s'hi va posar amb moltes ganes i amb molta iniciativa, tant és així que va acabar obtenint un paper protagonista.

A la classe tothom sabia que a l'Anna li agradava molt aquest món i que un dels seus actors predilectes era en Joel Joan Jové (fill d'una mestra de l'escola).
Un bon dia, tots els nens estaven a classe disposats a començar a assajar i de cop i volta va entrar per la porta en....Joel!!! Tots es van quedar al·lucinats en veure'l i la primera reacció va ser mirar fixament a l'Anna, a veure quina era la seva expressió; que va ser de total i absoluta fascinació.

De cop i volta en Joel va dir:
- "On està aquesta noia que m'han dit que li agrada tant el teatre?"
L'Anna es va començar a posar vermella i tots la van assenyalar. En Joel es va apropar a ella i li va fer dos petons.

Va ser un dels moments més intensos que ella havia viscut fins aleshores. L'Anna mai oblidaria aquell dia; ara té 27 anys i cada vegada que el veu ja sigui al teatre o a la televisió, les emocions la transporten en aquella classe i en aquell moment.