En la última classe de petit grup, vàrem estudiar la descripció però d'una manera molt didàctica. A part de la teoria, que ens va ser donda amb forma de dossier, vam escoltar diferents cançons:
- El gripau blau
- Lila de Wisky'ns
- Pedro navaja de Gato perez
- Com un puny de Raimón
- Nit de Sant Joan de Jaume Sisa
En totes aquestes cançons s'hi descriuen personatges, situacions, fantasies.... i d'aquesta manera vàrem poder veure diferents estils de descripció. A continuació us adjunto la del Gripau Blau, cançó que hem va fer tornar, quan la vaig sentir a classe, a la meva infantesa. A vosaltres no us passa el mateix? Escolteu....
A part d'escoltar diverses cançons, també vam parlar dels poemes objecte: són retrats de coses que l'autor li posa un títol, però deixa que l'observador intrepreti el que vulgui.
Aqui teniu el link perque pogueu fer un passeig per aquesta pàgina tant curiosa i així descobrir coses molt interessants sobre aquest tema.
Però el que més hem va cridar l'atenció, ja que se'm van posar tots els pels del cos de punta, va ser quan la nostra professora, la Imma, ens va llegir un poema sobre Gernika, que descriu el dia que van bombardejar Gernika.
Us l'adjunto a continuació:
Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. les dones
tiraven els ous, els llegums, l'aviram, les patates. El repertori
era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de
mercat.
Dos quarts de cinc de la trada. Els infants jugaven a guerra,
quan de sobte, del cel, d'on vénen,diuen,els angels i els
ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l'infern, l'ordre
s'havia capgirat.
Tres hores com una eternitat i aquest joc s'extingia. Els
infants ja no jugaven a guerra: la uerra els havia
exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen
el mateix. I així començava la gran uniformitat.
Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitants-nou
ferits. Quina gesta senyors, quina gesta! Que el món prengui model,
ja sap el que l'espera. No habitaven als Andes, els condors? Per què
escullen aquestes contrades? I l'arbre allí al bell mig, també nafrat,
però dempeus. I encara no ressucitat.
Va ser un moment molt emotiu. Haig de dir que és molt important que la persona que el llegieix, el sàpiga interpretar, que el visqui......
Gràcies
