Com a valoració personal de l'assignatura, crec que ha sigut molt positiva per a tots i totes, ja que els que no sabien massa d'ordinadors, s'han pogut posar al dia, i els que ja en teniem una mica d'idea, hem prosperat amb coses noves i de molta actualitat. Personalemt, el que a mi m'ha resultat més positiu i que he disfrutat més, encara que m'ha faltat temps de dedicació, ha sigut el bloc. Amb el bloc, se m'han obert un ventall de possibilitats que no deixaré passar ja que continuaré escribint, encara que d'una forma més personal ja que les assignatures relacionades amb aquest, ja s'han acabat. Quan en iniciar el curs, parlàvem de Gimp, Audacity, SlideShare, Google Docs....ho trobava molt difícil, però haig de dir que actualment són coses que utilitzo a diari (no només per la Universitat). Els treballs que hem realitzat sobre la Viquipèdia i la Blogosfera també crec que han sigut de gran ajuda fer-los ja que a mi, personalemt, m'han ajudat a tenir clars alguns conceptes que fins ara, no sabia pràcticament que existien.
Les entrades que he disfrutat més i que crec que han sigut molt treballades són:
El Guió, és la part més important alhora de realitzar qualsevol tipus de curt, pel·lícula, documental o similar. A continuació enllaço el nostre publicat al Google Docs. Espero que us agradi, tant el guió com el curt que hem realitzat entre la Noa, la Carol, l'Elena i jo mateixa.
Amb l'activitat realitzada a classe vàrem poder aprendre les següents associacions:
a) Primer de tot vam fer un dictat utilitzant el Word. Després cadascú canvià de lloc i assenyalà (amb el marcador groc) els llocs del text del company on creia que hi havia faltes d'ortografia. A continuació cadascú tornà al seu text i assenyalà en vermell les correccions que el company li havia assenyalati i en blau els fragments que el company li ha assenyalà però que ell creia que ja estaven bé. Aquesta activitat, podem dir que fa treferència a la metàfora de l'ordinador com a eina (L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents)
b) Vàrem descargar la demo del programa Crayon Physicsi vam estar jugant una estona amb ell. Haig de dir que va ser molt interessant i que posteriorment, jo me'l vaig descarregar a casa meva. " Animo a tothom a que en fagi un tast". Posterorment, reflexionant amb el joc, vam deduir, entre tots, que aquesta activitat fa referència a la metàfora de l'ordinador com a simulador.
c)Vam anar a la zona clic i vàrem probar el programa relacionat amb l'utillatge químic. Haig de dir que a mi nohem va resultar gaire complicat ja que treballo en un laboratori on utilitzo a diari tots els utillatges que presenta aquest zona clic. Juntament amb el professor vàrem arribar a la conclusió de que aquest programa correspon a la metàfora que fa referència a la metàfora tutorial: L'ordinador com a tutor (En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant)
d) Per últim, vàrem constatar el sentit de la metàfora de l'ordinador com alumne mitjançant el programa de la tortuga.
No puc acabar aquesta entrada sense que tothoma pugui entendre què és el llengautge Logo. Tal i com diu la Viquipèdia, el llenguatge LOGO és un llenguatge tan senzill que permet ensenyar a programar als infants a través del joc i l'experimentació, introduint també conceptes de matemàtiques, geometria cartesiana i trigonometria de forma intiïtiva. Abans que els ordinadors personals permetessin el dibuix de gràfics per pantalla LOGO disposava d'un sistema de traçat de gràfics: "la tortuga". "La tortuga" era un petit robot que rebia instruccions simples de LOGO i que movent-se pel damunt d'un paper arrossegant un llapis dibuixava gràfics complexos. Mitjançant els gràfics de tortuga programats de forma molt simple, els nens aprenien a programar quasi jugant. Fins i tot es podia arribar de forma molt intuïtiva a conceptes de programació avançada com la recursivitat, el tractament (rudimentari) de llenguatge natural i els processos d'inferència lògica.
Quan penso una manera clara i entenedora d'explicar què és una webquest, primer de tot, necessito descríure-la i és per això que a continuació faré referència a la definició que fa la Viquipèdia: és una proposta didàctica basada en la recerca d'informació a Internet i en l'elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.).
Generalment, es tracta d'una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat. Les webquest es basen en el constructivisme, és a dir, en que els alumnes construeixin el seu propi coneixement a partir dels coneixements propis previs. Van ser ideades per en Bernie Dodge l'any 1995 amb l'ajut d'en Tom March en el desenvolupament pràctic. Moltes de les webquests es creen a partir de generadors si els professors no saben programació. Una webquest és una unitat didàctica que planteja als alumnes una feina o resolució d'un problema interessant i motivador i un procés de treball col·laboratiu basat principalment en recursos existents a Internet. Es tracta d'una activitat de cerca guiada en la xarxa.
L'estructura bàsica d'una Webquest, consta de: Introducció, tasca, procés, recursos, avaluació, conclusió i orientacions per al professor.
La seva aplicació, te moltes possiblitats educatives; a continuació, en cito algunes de les que a mi, hem semblen més rellevants:
Suposa una forma d'utilitzar didacticament Internet: plantejem tasques en les quals els recursos es troben en la xarxa.
L'alumne treballa autonomament construint el coneixement. El docent orienta tot el procés.
Té com a finalitat el treball en grup. A cada alumne, se li assigna un rol.
Fomenta les competències derivades de l'ús d'Internet ja que els alumnes naveguen per la xarxa realitzant les activitats.
Són relativament senzilles de planificar pel mestre, motivadores pels alumnes i fàcils d'adaptar a les necessitats de l'aula.
Crec que és molt interessant la forma que les webquest teten d'ensenyar, ja que a més d'introduir-los al món de les noves tecnologies, aprenen fomentant el seu interès, doncs és una manera molt didàctica i divertida d'aprendre conceptes, es motiva per investigar per ells mateixos.
Després d'haver aprofundit una mica en el què son les webquest, he arribat a la conclusió de que són molt interessants ja que permet que l'alumne elabori els seus coneixements i també fomenta la col·laboració i cooperació entre alumnes.
Per parlar sobre els projectes telemàtics, primer hem de saber amb què són amb certesa. Després de navegar buscant informació, he trobat molt adient l'explicació que fa Xtec sobre aquest tema. A continuació us en mostraré unes línies, tot i que també us he posat l'enllaç directe a tota la informació.
Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb això es pretèn fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre les escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s'hi afegeixin uns nous valors: el treball en grup, comparir tant responsabilitats com informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents...
Tot i això, per a paricipar en un projecte d'aquest estil, requereix un esforç de preparació per part del professor, que queda sovint recompensat per un grau d'implicació molt elevat per part de l'alumnat. És molt important per part del docent, complir el compromís de participació de principi a fi ja que l'abandonament refercuteix molt negativament en els alumnes.
Un dels projectes telemàtics que m'ha semblat més interessant de tots els que he vist, és un dels enllaçats a la cartellera de GITIC, anomenat l'Atles de la Diversitat que a part de ser una innovadora eina pedagògica, es compon d'una xarxa d'escoles que gràcies a la col·laboració mútua ha generat una de les bases de dades sobre la diversitat cultural més importants i exteses del món. Un espai en el qual es pretèn recollir les particularitats pròpies de cada lloc a partir del criteri i la visió subjectiva dels participants. L'ATLES és també un lloc de trobada, de reflexió i d'aprenentatge col·laboratiu. Una manera de promoure, a través de les TIC, la igualtat, la tolerància, el multilingüisme i el pluralisme en totes les seves expressions.
Les pròpies experiències dels alumnes ajuden a generar fitxes i peces de coneixement que es posen a la disposició de la resta de la comunitat. Aquestes fitxes poden respondre a diferents temes: geografia, literatura, tradicions culturals, idiomes, instruments musicals, arquitectura, gastronomia... Gràcies a la participació activa dels estudiants, professors i familiars es genera una gran biblioteca multimèdia (fotos, textos, vídeos, música, entrevistes) vinculada a les diferents àrees curriculars.
La geolocalització, innovador recurs tecnològic, permet vincular les fitxes a llocs geogràfics concrets. L’ATLES és un autèntic mapa de la multiculturalitat que facilita l'intercanvi de coneixements entre cultures, creant llaços d'amistat i cooperació i promovent el diàleg.
He trobat molt interessant aquest projecte telemàtic ja que està obert a tothom, per participar-hi, només tens que inscriure la teva escola, sigui d'on sigui. Consta d'un atlas (google maps) el qual cliques a la zona que vulguis i apareix les fitxes que s'hi han realitzat. Jo hi he estat navegant una miqueta, i he vist des de classes de l'Equador fins a classes Catalanes.
Aquest anunci, de la dècada dels anys 80; conté una sèrie d'estereotips i prejudicis que avui en dia ja no es troben de manera tant evident en la publicitat.
Narra la història, que dues "criades" estan netejant una cuina, i de cop i volta arriba un tercer personatge (el majordom), que els hi fa saber que estan realitzant malament la seva feina.
Segons la seva experiència, deixen bruticia al seu pas; quan gràcies al producte que ell els hi ofereix podríen netejar a fons sense deixar cap mena de rastre.
La premisa a seguir, és que "el algodón no enganya", ja que ell, si passa un tros de cotó fluix per sobre de la paret que elles han netejat, es veu brut. En canvi, utilitzant l'esmentat producte, el cotó queda inmaculat.
Més enllà encara, el majordom segueix explicant les excel.lències del producte, quan demostra que es pot fer servir per a tot tipus de superfícies i bruticies. Les "criades" queden meravellades, i el majordom conclueix amb una cara de complicitat que denota la inmensa superioritat en experiència que té per davant d'elles dues.
L'anàlisi de l'anunci, és molt clar en una direcció: el masclisme de l'anunci és asfixiant.
Les dues dones, tot i ser treballadores del sector; no ténen cap tipus d'idea de com es pot netejar bé la bruticia, i ha de ser un home qui els dóni la solució perfecte. Elles, ignorants, fins ara no sabíen com resoldre aquest problema; i el majordom deixa molt clar que amb la seva "llarga experiència", sap què s'ha de fer i què fer servir.
Més enllà d'aquesta evidència, el què es força soprprenent és que l'anunci contradiu totalment un estereotip encara més potent: la dona és la que sap netejar perquè és la que neteja a casa. Per tant, l'anunci, fa incís evident en què la dona no sap ni realitzar allò que per rol social se li ha otorgat, i necessita d'un home per ensortir-s'en. Elles, completament agraïdes i sumises, conclueixen en extasi gairebé sexual, en forma d'agraiment envers el seu "salvador".
Durant forces anys, la publicitat a Espanya va estar marcada per tendències molt similars a aquestes. En un context històric, en la dècada dels seixanta i setanta (fins i tot finals dels setanta, inclús mort Franco), la publicitat a Espanya era bastant involucionista i fortament marcada pel masclisme. Tot i així, durant la dècada dels vuitanta, encara es trobaven perles com aquesta. I avui en dia, la majoría d'aununcis de productes de neteja ténen una alta connotació sexual, tot i que el personatge "salvador" a passat a ser una dona.
Probablement, l'unica aportació d'aquest anunci (sense ser intencionat segurament), ha sigut que la frase "el algodón no engaña" ha passat a formar part de la història popular d'aquest païs.
La setmana passada, la Laura, l'âlvar i jo mateixa, vàrem fer l'exposició de l'actualitat educativa compresa entre els dies 29 d'octubre i 4 de novembre,
Per a la realització de l'exposició, vàrem confexionar un Power Point. Vam intentar que fos entenedor, divertit i molt esquemàtic fer a facilitar la comprensió dels nostres companys.
També podeu trobar aquest arxiu penjat a la cartellera del seminari.
Vàrem comentar molt per sobre les notícies següents:
1.- Un contracte entre pares i escola vetllarà pel rendiment escolar dels alumnes.
2.- El congrés rebutja considerar als mestres com a autoritat pública
3.- Educació obligatòria fins als 18 anys
4.- Les vacançes escolars no canviaran de nom
5.- Qui renta els plats a casa?
La notícia que vàrem escollir per a debatre a seminari, va ser:
Els mestres utilitzaran una xarxa estil Faceboock per comunicar-se amb els alumnes.
Segons el meu punt de vista, crec que el plantejament que vam utilitzar per obrir el debat, fent preguntes tancades, va ser molt encertat. D'aquesta manera vam poder parlar de totes les parts de la notícia.
La participació per part dels companys, va ser molt positiva. La veritat, és que hem vaig sentir molt còmode.
A continuació enlaço el treball sobre la blogosfera que crec que és molt útil per a tothom que es vulgui informar sobre aquest tema. Hi han molts conceptes relacionats amb aquest món i la educació i a més a més i trobareu links d'interès. Espero que us sigui útil
Aquesta és una versió casolana, d'un fragment de la Caputxeta vermella. Mitjançant l'Audacity, he distorsionat les tres veus que hi apareixen (narrador, caputxeta i el llop). Per carregar el fitxer, he seguit dos passos, buscant amb el Google. Per una banda, he buscat una web que em generés automàticament el codi html per incrustar el reproductor Windows Media Player. I per una altra, he pujat el fitxer a una web que permet emmagatzemar gratuïtament fitxers en format MP3. Un cop he obtingut la ruta del fitxer MP3,l'he posat a dins del codi del reproductor.
Aquesta era, originalment, una foto feta a Menorca; concretament, a un vaixell que feia una ruta per les cales més conegudes.
Amb el Gimp, he utilitzat filtres de llum, que com a resultat, han donat aquesta "monstruositat". L'he titulada "fotopredator", ja que l'efecte principal es diu "Depredaror", que emula la visió que tenial'alienígena de la pel.lícula.
Ens demanen que parlem sobre la nostra relació amb els ordinadors...
Reflexionant sobre el tema, penso que realment la relació és gairebé inexistent fins fa relativament pocs anys. A l'EGB, teníem pc's per fer servir en una aula d'informàtica. Però no recordo si realment era una assignatura. Només sé, que els hi prestàvem molt poca atenció. Posteriorment, a Secundària si que hi havia l'assignatura d'informàtica, però tampoc no despertava un especial interès en mi. Puc dir que la primera vegada que hem vaig posar davant d'un ordinador va ser per a la realització del treball de recerca, i com hem va costar.....
A partir d'aquí, puc dir que tot el què he anat aprenent ha estat de forma autodidacta i sobretot a la feina. És a dir, per una sèrie de necessitats. Amb l'Excel, vaig poder veure les possibilitats que una full de càlcul m'oferia; de manera estrictament lligada a la meva vocació científica. Actualment, amb els avantatges d'Internet, també he anat descobrint coses que m'interessen; com per exemple la traducció de textos, la busca d'informació (d'oci i professional), el correu electrònic, el facebook, etc. També he après a manejar l'ofimàtica en general, havent de crear documents de Word, presentacions de Power Point i fins i tot creació de bases de dades amb Acces.
Puc dir que en l'actualitat, els ordinadors i les noves tecnologies en general, formen part del meu dia a dia.
Com a valoració personal de l'assignatura, crec que ha sigut molt positiva per a tots i totes, ja que els que no sabien massa d'ordinadors, s'han pogut posar al dia, i els que ja en teniem una mica d'idea, hem prosperat amb coses noves i de molta actualitat. Personalemt, el que a mi m'ha resultat més positiu i que he disfrutat més, encara que m'ha faltat temps de dedicació, ha sigut el bloc. Amb el bloc, se m'han obert un ventall de possibilitats que no deixaré passar ja que continuaré escribint, encara que d'una forma més personal ja que les assignatures relacionades amb aquest, ja s'han acabat. Quan en iniciar el curs, parlàvem de Gimp, Audacity, SlideShare, Google Docs....ho trobava molt difícil, però haig de dir que actualment són coses que utilitzo a diari (no només per la Universitat). Els treballs que hem realitzat sobre la Viquipèdia i la Blogosfera també crec que han sigut de gran ajuda fer-los ja que a mi, personalemt, m'han ajudat a tenir clars alguns conceptes que fins ara, no sabia pràcticament que existien.
